CAMPI QUI PUGUI! 

A partir de la visita al riu que fareu, proposem un seguit d’activitats per treballar aspectes com la flora, la fauna, la qualitat de l’aigua o el paisatge.

ACTIVITAT 7. EL TRAM DE RIU QUE VISITEM

El dia acordat, anireu tot el grup a visitar el riu Llobregat al seu pas per Cornellà. Quan sortiu al riu, posareu en pràctica l’ús dels mapes i posareu en pràctica els vostres dots d’orientació.

Una educadora ambiental us ajudarà a conèixer els aspectes més rellevants del tram de riu que visitareu i us guiarà en el descobriment de l’espai, de la seva fauna o de la seva flora. També us introduireu en la qüestió de la qualitat de l’aigua i la seva importància. Estigueu ben atents i observadors per aprofitar molt la visita! A la tornada podreu seguir aprofundint amb la resta d’activitats d’aquest bloc.

ACTIVITAT 8. QUI VIU AL RIU?: FLORA

Un dels elements que fa diferents els paisatges són les plantes. Per exemple: un bosc d’avets (avetoses), una fageda, un prat, ...

Aquests conjunts de plantes s'anomenen comunitats vegetals. Les comunitats vegetals són diferents segons la zona en què es troben i les condicions climàtiques. No creixen les mateixes plantes als cims de les muntanyes, a les zones molt seques, a la vora del mar o a les riberes dels rius.

Cornellà és alhora una zona de ribera i una zona propera al mar.

Us proposem fer un herbari virtual de les plantes típiques de ribera que podríem trobar-hi. Així, aprenem a diferenciar-les i el dia de la sortida al riu practicarem per identificar-les. Som-hi?

Busqueu imatges de les espècies següents i aneu configurant un àlbum-herbari que us permeti identificar bé l’espècie. Algunes preguntes que us poden ajudar a buscar les millors imatges de la planta són:

• Quina alçada pot tenir?
• Com són les flors? Quants pètals té la flor? Quina forma tenen els pètals? Quin color tenen?
• Com són les fulles? Quina forma té el contorn de la fulla? Quant mesuren (fixa’t en la llargària i l’amplada)? Quina forma tenen els nervis?...
• Com és el port: té una única tija amb branques laterals, surten moltes tiges de la base...?
• És llenyosa o és herbàcia?
• Té propietats tòxiques, medicinals o comestibles?
• Com és la tija: quadrada, rodona, té pèls, té punxes...?

Espècies:

1. Pollancre, Populus nigra
2. Àlber, Populus alba
3. Salze, Salix eleagnos
4. Tamariu, Tamarix canariensis
5. Canyís, Phragmites australis
6. Jonc boval, Scirpus holoschoenus
7. Canya, Arundo donax
8. Ortiga, Urtica dioica
9. Roldor, Coriaria myrtifolia
10. Om, Ulmus minor
11. Esbarzer, Rubus ulmifolius
12. Fonoll, Foeniculum vulgare
13. Sabonera, Saponaria officinalis
14. Vidalba, Clematis vitalba
15. Boga, Typha angustifolia
16. Lliri groc, Iris pseudacorus

Podeu trobar la majoria d’aquestes espècies en alguns webs especialitzats com:

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html

http://www.floracatalana.net/

ACTIVITAT 9. QUI VIU AL RIU?: FAUNA

El tram de riu que passa per Cornellà (i el Baix Llobregat en general) forma part d'una plana deltaica, una extensa plana que ocupa 98 km² als peus del massís del Garraf i la serra de Collserola. El riu, al llarg de molts anys, ha obert el seu pas cap al mar travessant aquestes serres tot formant el congost de Sant Andreu de la Barca. La presència d’aigua permanent fa que la zona sigui especialment interessant per a la fauna.

Us proposem descobrir algunes espècies d’animals que podem trobar a la vora del riu a través d’un documental.

• Llisteu les espècies que apareixen al documental i anoteu què troben en aquest ambient que els permet sobreviure. Poden ser aspectes referents a l'alimentació, a la reproducció, al desenvolupament, a la morfologia del cos...
• Un cop tingueu la llista d’animals, busqueu-ne les imatges i feu un collage tot representant amb fletxes verdes qui es menja a qui.

Documental: Frontera Líquida de la sèrie El universo escondido

Els ocells solen ser comuns a molts deltes del nostre país, però alguns només en determinades èpoques de l’any.

• Per què venen i se’n van, les aus, dels deltes? Mira aquest web i explica què és la migració de les aus i per què es dona.
• Cita 5-6 espècies d’aus que podem trobar principalment a l’hivern (hivernant), 5-6 espècies d’aus que podem trobar principalment a la primavera (estival) i 5-6 espècies que hi són tot l’any (resident). Consulta aquest web, tria les 15-18 espècies i després fes una senzilla guia d’identificació d’aquestes espècies.

Per elaborar aquesta guia d’identificació, caldrà que tinguem en compte en què ens hem de fixar o què és important que aparegui en una làmina d’identificació:

• La mida, des de la punta del bec fins a la cua. Podem fer servir una escala comparativa de referència:
  
• L’envergadura: la longitud de punta a punta de les ales.
• El color: el color general de les plomes del cos, o potser del cap, o el pit, o l’esquena, o les ales... Si és pigallat, a ratlles, amb tonalitats...
• El bec: quina mida i forma té, de quin color és. Et parlarà de la seva alimentació.
• La forma: com és el seu cos, les seves potes, el coll, la cua, el color de l’ull... S'han de destacar aspectes importants de la forma (té una cella blanca damunt de l’ull, té una cua forcada, etc.).
• El comportament: a vegades, podem identificar les espècies pel seu comportament. Per exemple: si aixeca i baixa la cua ràpidament mentre està aturat i després corre ràpid, amb tota seguretat serà una cuereta blanca. Si estén les ales damunt d’una roca a la vora del mar, amb tota seguretat serà un corbmarí.
• L’hàbitat: en quin ambient viu (un bosc, prats, aiguamolls...).
• La distribució geogràfica: on el podem trobar i on no (Europa, zones tropicals, zona àrtica, mundial...)
• La distribució fenològica: en quina època de l’any és present, si és que és migrador...

ACTIVITAT 10. L'AIGUA?

En la sortida al riu haurem pres un parell de mostres d’aigua del riu Llobregat i haurem observat alguns indicadors físics, així com la quantitat i quin ús se’n fa. A l’aula valoreu, en quin estat heu observat el riu, si hi ha hagut qüestions que us han sorprès i si creieu que si anéssiu un altre dia ho veuríeu igual o diferent.

Us proposem que amb les mostres recollides, convenientment etiquetades, feu una comparativa amb l’aigua de l’aixeta de la vostra escola. Deixant-la un temps en repòs observeu quins canvis es produeixen en els diferents paràmetres físics i feu les hipòtesis de perquè es produeixen canvis.

Per fer-ho dissenyeu un pla de treball científic: quina hipòtesis teniu del que passarà? quins paràmetres analitzareu? quines eines necessitareu? on ho anotareu? quan temps durarà l’observació? I finalment, valideu o refuseu la vostra hipòtesi analitzant el perquè de tot plegat.

ACTIVITAT 11. CANVIS EN EL PAISATGE

La zona fluvial del Llobregat al seu pas per Cornellà és una zona molt antropitzada i que ha patit i seguirà patint forts canvis. En la guia de camp hi ha un apartat on podeu il·lustrar els canvis en el paisatge, en dos supòsits, una sequera provocada per un augment de temperatures, o bé per la construcció d’un embassament.

Un cop realitzades les il·lustracions investigueu i debateu sobre el canvi climàtic, com pot impactar i com podem posar-hi remei i adaptar-nos al canvi. Alhora, investigueu també si el riu Llobregat té embassaments en la seva conca hidrogràfica (podeu dibuixar-los en els plànols que teniu de la sortida) i si creieu que aquests influeixen en l’aigua que arriba en el tram on heu estat.